Renda Bàsica: Proposta o provocació?

En definitiva, en el debat sobre el canvi de model de desenvolupament que les Illes Balears necessita no hi pot faltar la reflexió sobre la Renda Bàsica. És una proposta assenyada i una provocació al nou pensament únic i al immobilisme programàtic.

La conclusió principal del “Manifest UTOPIES”1 és que cal reinventar la política. Coincidim amb aquesta necessitat i amb la seva derivada: Es fa imprescindible un nou programa polític de l’esquerra alternativa. La Renda Bàsica és una discutible i discutida proposta en la lògica d’aquesta reinvenció de la política i d’un nou programa emancipador.

No es tracta de perfeccionar una prestació del sistema assistencial o de seguretat social ans al contrari, la Renda Bàsica és un ingrés pagat per l’estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de una determinada societat fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit amb altres paraules, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. Amb aquesta succinta definició s’entén que la proposta susciti el debat i la polèmica fins i tot en els sectors de l’esquerra més clàssica i de la més actualitzada. No debades, la proposta de Renda Bàsica és una aposta que qüestiona el model neocapitalista i, alhora, és una proposta per a un altre model d’organització social.

Som ben conscients que el debat teòric sobre la Renda Bàsica no és fàcil i els reptes són de gran magnitud. Per impulsar aquesta idea són moltes les coses que cal canviar en la cultura dominant per aconseguir una majoria suficient que sigui capaç d’imaginar una percepció econòmica sense cap contraprestació i un nou dret ciutadà que pugui conduir a la restauració del treball voluntari i creatiu i no com a una “maledicció bíblica”.

No són menys les dificultats en el debat pràctic. Aquestes dificultats s’exceptuen en els episodis de crisi capitalista com el que estem patint però, en qualssevol cas, parlar de Renda Bàsica és parlar d’una quimera si no es vencen les resistències a implantar una altre política fiscal i que de debò no surti barat ser ric i poderós; pot semblar una contradicció si no s’acompanya de polítiques polièdriques de igualtat i en contra de la pobresa, és pot convertir en una inconveniència si alhora no avancem cap a una major equitat ecològica i un consum sostenible. En definitiva, la Renda Bàsica és possible en un escenari de canvi de model de desenvolupament a on el concepte de decreixement sigui practicable. Per això la Renda Bàsica és una proposta cabdal d’un programa d’emancipació.

Es podria dir que el debat sobre la Renda Bàsica (a Amèrica és també coneguda com “Ingreso Ciudadano”) és un debat que recorre el Món. Bona prova és l’existència d’una xarxa internacionalhttp://www.basicincome.org/bien/ i que a l’Estat Espanyol hi hagi una potent organització nucleada entorn a la Xarxa Renda Bàsica http://www.redrentabasica.org/.2 Precisament el president d’aquesta associació, Daniel Raventós, va ser el convidat a la primera activitat publica que l’ATENEU PERE MASCARÓ va organitzar a Palma. I això no va ser una cosa improvisada. L’Ateneu que du el nom del company Pere Mascaro és una associació que, a més de fer anàlisis a curt termini de la nostra realitat, vol impulsar a Balears els debat dels gran temes estratègics que ocupen i preocupen a l’esquerra verda del planeta. Aquesta vocació d’Ateneu, de pensament crític i alternatiu queda prou palesada al ser la primera entitat de Balears que serà part de la Xarxa Renda Bàsica i que l’impulsarà de valent al nostre país aquest debat.

Des de la nostra perspectiva –la de l’opció de l’esquerra verda de Mallorca- no amagarem que en aquesta qüestió de la Renda Bàsica hi ha lectures de dretes. De fet, hi ha alguns autors que la defensen com a substitutòria d’allò que ara coneixem com Estat del Benestar o per oposar-se a la millora i ampliació dels sistemes de seguretat social i de benestar. Aquests autors defensen que la Renda Bàsica sigui la única xarxa –i mínima- de protecció social i que l’endemés ho solucioni el mercat. Arriben a defensar que aquest és un bon camí perquè la gent, en els casos de necessitat, es busqui la vida exclusivament des de l’esforç individual. Això segons aquesta teoria dretana permetria una forta desfiscalització de les rendes de capital i del patrimoni i una minoració de les rendes del treball. Tot el contrari del que nosaltres defensem.

La implantació del dret de ciutadania a una Renda Bàsica no pot fer-se sense consolidar una robusta xarxa pública de serveis socials, uns sistemes públics i potents de pensions i de sanitat, una educació pública de qualitat i que eduqui en valors, una adequada atenció pública a les persones en situació de dependència, un salari mínim interprofessional digne -per el que valgui la pena treballar- i unes normes de negociació laboral col·lectiva que permetin “democratitzar” el poder empresarial en la fixació dels salaris, la jornada laboral i la productivitat.

En definitiva, en el debat sobre el canvi de model de desenvolupament que les Illes Balears necessita no hi pot faltar la reflexió sobre la Renda Bàsica. És una proposta assenyada i una provocació al nou pensament únic i al immobilisme programàtic.

Contingut relacionat: